Tag Archives: patrimonial

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya atribueix a la Generalitat la responsabilitat d’accidents causats per pedres a la carretera.

9 oct.

En les reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques formulades per particulars, l’Administració tendeix a buscar excuses legals per poder escapar de respondre econòmicament pel perjudici físic o material patit pels ciutadans. Aquesta tendència s’ha reforçat els darrers anys amb la crisi, per l’escassedat de recursos econòmics dels diferents nivells de govern.

Legalment, per aspirar a que l’Administració indemnitzi aquelles persones que han patit un perjudici, cal complir els següents requisits:

  • Que es tracti d’un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en la persona reclamant, sense que aquesta tingui el deure jurídic de suportar-lo
  • La producció del dany ha d’haver estat causada com a conseqüència del funcionament normal o anormal d’un servei públic que és titularitat d’una Administració territorial
  • Ha d’existir un nexe causal entre el dany ocasionat a la persona i l’actuació de l’Administració, ja sigui per acció o per omissió (activitat o inactivitat administrativa)

Són habituals les reclamacions per accidents de circulació causats per la presència de pedres o roques a la calçada de les carreteres, en què la víctima de l’accident pot exigir responsabilitat patrimonial a l’Administració titular de la xarxa viària on s’ha produït el sinistre.

En el cas de les carreteres de la Generalitat, la Llei de Carreteres de Catalunya de 2009 i el Reglament de 2003 atribueixen a l’Administració catalana la responsabilitat de mantenir la seva xarxa viària en correctes condicions de seguretat, fluïdesa i comoditat. Per tant, és la seva responsabilitat disposar les carreteres netes de pedres o roques provinents d’esllavissades dels talussos o marges laterals.

Això no obstant, per la tendència administrativa a l’exculpació de la pròpia responsabilitat abans descrita, en casos d’accidents per aquesta motivació, la Generalitat acostuma a buscar excuses per desestimar les reclamacions particulars, com ara l’excés de velocitat del conductor o el fet de no haver rebut previ avís per procedir a la neteja de la carretera.

La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha consolidat els darrers anys una jurisprudència que atribueix la responsabilitat de l’accident i imputa els danys patits a l’Administració, per la seva obligació genèrica de conservació prèvia de les carreteres, que permet cobrir d’aquesta manera els esdeveniments fortuïts.

En aquesta línia, la Sentència de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa del TSJC de 17 de febrer de 2010 va establir una línia clara en aquest sentit, a partir d’altres pronunciaments previs del mateix tribunal, dóna la raó al reclamant i obliga la Generalitat a respondre econòmicament per un accident causat per pedres provinents d’un despreniment a la carretera, amb una argumentació molt clara: “No concurriendo ninguna circunstancia especial, tal desprendimiento ha de imputarse a la falta de previsión o diligencia de quien debía vigilar el mantenimiento y conservación de la carretera, a quien compete también el cuidado del talud , adoptando las medidas de protección pertinentes para evitar desprendimientos, que constituyen hechos previsibles y susceptibles de ser evitados. Por tanto, ha de concluirse la existencia de relación de causalidad entre el daño sufrido y la actuación omisiva de la Administración (…) No merece mejor suerte el argumento sobre la falta de aviso sobre la presencia de la piedra en la calzada y la inmediatez entre el desprendimiento y el accidente, válido cuando concurre la intervención de un tercero en su devenir, e ineficaz en supuestos como el enjuiciado, en el que el deber de resarcimiento deriva de la falta de adopción con carácter preventivo de medidas conducentes a evitar hechos previsibles, como lo es el desprendimiento de piedras del talud, que puedan impedir o dificultar la circulación; es, en consecuencia, esa inactividad previa de la Administración la que determina su responsabilidad”.

Anuncis